Bronca al Congrés abans de la dissolució

PROTAGONISTES · El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, i el dels populars, Eduardo Zaplana, s'encaren al Congrés MOTIU · Tardà diu que Manuel Fraga està "tacat de sang" i el del PP li respon amb "el més gran dels menyspreus"

A quatre dies de la dissolució de les Corts, el Congrés va ser escenari d'una tempestuosa bronca política. El portaveu d'ERC, Joan Tardà, i el dels populars, Eduardo Zaplana, van ser els protagonistes durant la reunió de la diputació permanent de la cambra.

La picabaralla va esclatar quan es discutia una proposta del PP, que no va prosperar, perquè es posés en marxa un procés per il·legalitzar ANB i EHAK, i Manuel Fraga va ser el motiu de la discòrdia. Mentre posava èmfasi en la lluita d'ANB contra el franquisme, Tardà va acusar Fraga d'estar "tacat de sang" per la seva època com a ministre de Franco i va retreure al PP que no té "credibilitat moral" mentre Fraga sigui el seu president d'honor.

Zaplana va respondre a les paraules de Tardà enviant-li "el més gran dels menyspreus" i el va advertir que gràcies a l'aportació de Fraga a la democràcia ell pot expressar "les seves idees totalitàries i feixistes".

Crides a l'ordre

La vicepresidenta del Congrés Carmen Calvo es va haver d'aplicar a fons per posar ordre i va demanar als portaveus que retiressin les seves declaracions per "inadmissibles", cosa que va incrementar la tensió per les contínues protestes dels diputats populars. Calvo fins i tot va advertir Zaplana que si la seguia tallant l'expulsaria de la sala.

Font: diari AVUI

dilluns, 14 de gener de 2008

Fraga i la sang de Grimau

Ignore si Joan Tardà feia una simple metàfora, quan va afirmar, la setmana passada, al congrés espanyol, que Fraga era un home tacat de sang. Si volia referir-se gràficament al suport que havia prestar a la dictadura, no feia sinó indicar que aquest suport el tacava moralment de sang. Però és que hi ha més que metàfores en el cas del president d'honor del PP. Dies abans de l'assassinat de Julián Grimau Franco va demanar als seus ministres, un a un, si calia matar aquell comunista. Manuel Fraga Iribarne va dir que sí.

Els fets són prou documentats perquè no reste espai al dubte. Després d'un judici simplement il·legal i sense garanties, un tribunal militar va condemnar el cap comunista Julián Grimau a pena de mort. El consell de guerra es va obrir el 18 d'abril de 1963, quan Fraga Iribarne era ministre. Grimau fou condemnat per 'delicte continuat', i la sentència de mort va arribar al govern. Amb Franco formaven el govern dinou individus, set dels quals militars. El consell de ministres va durar més de deu hores i Franco, que temia la repercussió internacional, va demanar l'opinió dels seus ministres, un a un. Dos dels ministres, Vicente Fernández Bascarán (que ho era en funcions) i Fernando Castiella van manifestar dubtes. Fraga no. Fraga va apostar decididament per l'execució, l'assassinat, de Grimau.

Com a ministre de propaganda que era, a més, va fer editar dos fulls, que encara es poden trobar en algunes biblioteques, per escarnir la memòria de Grimau i difamar-lo. I va donar la cara davant els periodistes espanyols i estrangers defensant la condemna. Vint-i-set trets, el 20 d'abril de 1963 a les sis del matí, mataren Grimau. En una darrera mostra de crueltat, soldats de lleva foren obligats a formar part de l'escamot d'afusellament.

Tacat de sang Fraga Iribarne? I tant! De la sang, concreta, burocràtica, signada i rubricada, de Julián Grimau. No cal anar molt més lluny...

Vicent Partal director@vilaweb.cat

acte central de campanya, parlament de Puigcercos