Polsa per a entrar  al Blog-Fòrum

per Vicent Partal

dijous, 6 de març de 2008

Diuen els del PSC que escolte la COPE si estic indecís sobre el meu vot (que ho estic). Però no pense fer-ho per dues raons. La primera és que mai escolte la COPE, sóc d'aquells que la fan apagar si el taxista la té posada. I la segona és que a mi no em fa cap por que guanye el PP a Espanya. Com tampoc no me la fa que guanye el PSOE, és clar. Ja s'ho faran ells. A mi em fa por, en tot cas, la incapacitat dels nostres polítics per oferir-nos una alternativa clara i engrescadora a la fraternal piconadora del PP i el PSOE. Mentrestant tanto monta monta tanto...

La campanya socialista és un autèntic insult a la intel·ligència. No he vist cap anunci que diga res, que propose res. Ni un. Què volen? què proposen? Es pensen que els hem de votar perquè si no hi anem "ells" venen? que potser torna el papus? que el món s'acaba? Al costat de tanta amenaça i apel·lació a la por només hi ha la cosa fofa aquesta de l'optimisme i el bon rotllo i el talant, que ja sabem que no vol dir res. Fa quatre anys com a mínim ens prometien l'Espanya plural, els papers de Salamanca, l'oficialitat del català a Europa i que aprovarien l'estatut que el parlament de Catalunya enviarà a les Corts -àdhuc que el tal Zapatero era culer i volia anar al Camp Nou. ¿I amb aquests antecedents per quin motiu m'hauria de fer por a mi que el qui va fer aquestes promeses i les va incomplir una darrere l'altra no siga el pròxim president del govern espanyol?

Que els del PP són més descarats i desacomplexats? Ho són, sí, i tant com ho són. Però això és, només això, prou argument per a donar un xec en blanc a un polític com Zapatero? A mi no m'ho sembla. I encara menys si aquesta opció del xec en blanc a canvi un argument tan poc democràtic i intel·ligent com és la por comporta que els nostres partits perden de vista tot i especialment el futur del país.

La llibertat comença alliberant el propi pensament i deixant de pensar com ells, els uns o els altres, volen que pensem.

Vicent Partal director@vilaweb.cat


---------------------------------------

Contra el bipartidisme

per Vicent Partal

dimecres, 5 de març de 2008

A mesura que avança la campanya electoral, més por fa la pressió enorme que PP i PSOE, plegats i units tots dos en aquest punt, fan en favor del bipartidisme. Mai com avui la representativitat de la població no havia perillat tant de restar empobrida. N'han fet una qüestió gairebé presidencial, com si sols haguérem d'elegir el president i no el parlament, fins al punt de desdibuixar el perfil dels partits i de centrar la campanya en dos noms: Rajoy i Zapatero. Contra això haurem de reaccionar també diumenge.

La veritat és que les circumstàncies no són les millors que pugam imaginar. La tristesa que envaeix molts electors, a la vista de la situació política, se suma a la poca capacitat d'imaginar alternatives. D'això, en trauen profit, evidentment, tots dos partits.

El mal és que és difícil de saber com reaccionar-hi. A les Illes l'esforç d'unitat i de diàleg fet per la coalició Unitat per les Illes mereix la recompensa del vot. Si més no, tindrien el meu, si jo hi votara. Ara, a la resta del país l'alternativa al PP-PSOE és confusa. Votar CiU? Votar Esquerra, al Principat o al País Valencià? Votar Esquerra Unida? Votar Bloc-Iniciativa-Verds? Votar alguna candidatura menor com un gest testimonial? Votar en blanc per comptar-nos? Abstenir-nos? Tenim, pel cap baix, vuit accions contra el bipartidisme a les mans, però no sabem quina triar, en tot cas, jo no ho sé.

Aquests dies he rebut molts correus de lectors segurs del seu vot, persistents. I pràcticament tots creient que allò que ells volen votar o deixar de votar és decisiu per al futur del país. M'agradaria molt estar segur d'alguna cosa, ho dic amb el cor a la mà. Però no n'estic.

Estic segur que no anem pel bon camí i que diumenge ho veurem plasmat en resultats electorals. I estic molt més que segur que això, aquest resultat electoral, no es correspondrà amb la realitat del país. Estic segur que els partits polítics, tots, podrien fer més per oferir-nos una alternativa més creïble que no l'actual i que pogueren assumir-la desenes de milers de persones. La divisió profunda que vivim els qui compartim projecte de país ja afecta fins i tot plataformes sobiranistes, o les organitzacions socials i culturals. Crec que aquesta divisió és el mal més gros que tenim i, dissortadament, no el resoldrem pas diumenge, encara que a partir de diumenge potser podrem parlar d'una altra manera.

Mentrestant, especialment el dia 9, crec que hem de fer tot quant pugam per aturar la piconadora PP-PSOE. Votant qui siga, no votant o votant en blanc, cadascú deu saber com, però sense deixar-nos endur per la desídia o pel desencant i pensant sempre en l'endemà del país i en el futur que ens espera passades les eleccions.

Vicent Partal director@vilaweb.cat

DIMECRES, 20/02/2008 - 16:23h

Crítiques de partits i intel·lectuals al favoritisme de la RTVV

Intel·lectuals signen un manifest contra la manipulació a RTVV · PSPV i Compromís acusen el PP d'utilitzar l'ens públic com a instrument propagandístic

Desenes d'intel·lectuals han signat un manifest en què acusen la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) d'incomplir la seva missió: diuen que s'hi parla bàsicament en castellà, que s'hi exhibeixen espais de qualitat ínfima, que s'hi promouen comportaments anti-socials, que s'hi fa propaganda del Partit Popular, i que s'hi obvia l'oposició. D'altra banda, avui el PSPV i Compromís han criticat el PP per utilitzar la RTVV com a instrument de propagandístic.

Denúncia contra el director de la RTVV

La reacció del PSPV i de Compromís arriba l'endemà que els sindicats de la UGT, CCOO i la Intersindical Valenciana denunciessin el director de RTVV, Pedro García, davant del Síndic de Greuges valencià per utilitzar reiteradament els mitjans públics a favor dels interessos del Partit Popular. En concret, els sindicats volen que el Síndic de Greuges insti la direcció general de la RTVV a posar fi a la manipulació.

Els sindicats posen com exemple de la manipulació la promoció del programa 'Parlem clar' del 12 de febrer, en què la presentadora Manuela Rius fa una editorial a favor del PP que troben intoler

La Gran Enciclopèdia Catalana es passa definitivament del paper a la web. L'obra, que en la seva última edició impresa constava de 24 volums i quatre suplements, es pot consultar de forma gratuïta des d'ahir a
www.enciclopedia.cat, actualitzada cada dia, juntament amb el Diccionari i un extracte en anglès. D'aquí a tres anys, si les previsions es confirmen, aquesta adreça acollirà una enciclopèdia oberta i gratuïta amb 575.000 documents --350.000 a
finals del 2008-- i renovada contínuament amb la cooperació dels usuaris.
La Gran Enciclopèdia Catalana, amb els seus 28 toms enquadernats en verd, serà un monument d'un passat que van segellar els buscadors a internet i el fenomen Viquipèdia. Quan les existències al magatzem s'esgotin --l'última reimpressió actualitzada data de fa dos anys-- no es tornarà a editar en la seva versió íntegra.
L'anunciada tercera edició --la primera es va acabar el 1980 i la segona el 1989, amb una actualització del 10% dels seus continguts en les successives reimpressions-- no arribarà a existir. Enciclopèdia Catalana només publicarà una versió compacta de 10 volums, a més de mantenir la multitud de diccionaris escolars o especialitzats i obres de consulta que encara avui tenen força en el mercat i que, amb les grans obres de venda directa o subscripció, els llibres infantils de La Galera o la participació al Grup 62, sostenen el Grup Enciclopèdia Catalana. La visibilitat que donarà la web (els articles, ja en obert, començaran a aparèixer en les recerques de Google, per exemple) hauria de reforçar la marca i impulsar la resta de productes tradicionals, va confiar ahir el director general d'Enciclopèdia Catalana, Albert Pèlach.

TRANSFORMACIÓ
En l'últim decenni, l'enciclopèdia havia intentat emular el model d'adaptació a internet d'altres grans obres. Mantenir l'edició en paper i obrir una web de pagament, amb un conjunt de material multimèdia que desbordés l'oferta de la versió impresa. Però si grans enciclopèdies internacionals amb prou feines sobreviuen en el nou entorn, les vendes de la Gran Enciclopèdia Catalana estaven sota mínims i l'accés de pagament a la Hiperenciclopèdia (des del 1998) no era rendible, tot i les subscripcions col.lectives amb fons públics que permetien l'accés als funcionaris, les escoles i les biblioteques catalanes. Davant d'aquest panorama, Enciclopèdia Catalana ha assumit un risc, adoptant un model més pròxim al de Viquipèdia que al tradicional, però amb matisos.

PARTICIPACIÓ
Per començar, tot el material serà d'accés obert i gratuït. I a finals d'any s'adoptaran mecanismes de participació dels usuaris. "Podran proposar esmenes, nous redactats o nous articles, però sempre amb una estricta supervisió editorial", va puntualitzar Pèlach. "La Gran Enciclopèdia Catalana ha sigut des del 1967 participativa, amb la col.laboració del bo i millor de la intel.lectualitat catalana, i avui --va proclamar el director editorial, Jesús Giralt-- serà un projecte obert a tothom".

EL FINANÇAMENT
El model de negoci també és una aposta. L'aportació inicial de la Fundació Enciclopèdia Catalana (300.000 euros) permet bolcar els continguts a la web i mantenir un equip de quatre redactors que actualitzen diàriament els articles. Per passar a una segona fase --amb nou material gràfic, filtratge de les aportacions de la comunitat d'usuaris i renovació cada tres anys del 40% dels articles per un equip de 100 redactors-- serà necessari generar ingressos per publicitat, convenis i aportacions públiques. La reconversió de les subscripcions que permetien el sosteniment de la Hiperenciclopèdia de pagament per una ajuda de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, no obstant, encara no està tancada, tot i que Pèlach va destacar la seva "bona predisposició".

acte central de campanya, parlament de Puigcercos