| SUECA.BIZ |
|
|
| www.sueca.biz | Articles | Documents | Politica | Blog-Fòrum | Contacte |
| SUECA.BIZ |
|
|
TELE-BLOC......... la tele de Sueca que paguem tots els suecans......... censura l´assistència de l´Alcalde a la Missa i processó dels "Benissants de la Pedra". Ordres de l´Alcaldia ?..... Mala consciència ?..... Oblit voluntari ?... Ai, Ai, senyor.....
|
| L´Alcalde a la Muntanyeta, Missa dels Benissanta, TELE-BLOC no diu res, mireu el vídeo i la foto.......... d´esquerra a dreta: l´Alcalde, la festera, Marga Piqueres (PSOE), la Ribes,el President de la Cooperativa, etc. |
Des del balcó de l´Ajuntament.... l´Alcalde que més cobra de l´história de Sueca, imita a Milikito.....
i tracta als ciutadans de Sueca, com si fóren alumnes de primària.................
DEMANANT QUEEEEE ?........ DEMANANT QUEEEEE ?........
L´AJUNTAMENT DE SUECA FARÀ UNA EDICIÓ ESPECIAL DE SEGELLS,
CONMEMORATIVA DEL COMENÇAMENT DEL REGNAT DE...... BALDO - VI
ARTICLE
| ELS VALENCIANS NO SOM MURCIANS (article d'opinió
de Celestí Gimeno) Des del punt de vista de la demografia, crec que no fa falta insistir. Si analitzem l'ordenament constitucional i estatutari, Múrcia és una regió d'Espanya i les forces polítiques majoritàries acaben de definir al País Valencià com a "nacionalitat històrica", la qual cosa vol dir: (1) una història que ens diferencia de les altres "comunitats" que han format part del regne de Castella (o és que la paraula Generalitat ve de Múrcia?) i (2) ara, al segle XXI, "nacionalitat històrica" ens posa davant una problemàtica competencial semblant a la del País Basc o la del Principat de Catalunya. Hem tingut semblances amb Múrcia: l'especialització en la producció i exportació de productes agraris. Però... això, per al País Valencià, ja és història econòmica. Itàlia i l'Estat Espanyol comparteixen la dissociació entre un nord i un sud que són molt diferents, quasi països diferents. El nord d'Itàlia és industrial, modern, competitiu. El cor industrial i financer de l'Estat Italià. Una de les zones de major renda per càpita i densitat industrial d'Europa. Perfectament situat en el món globalitzat. Doncs bé, nosaltres formem part del "nord" de l'Estat Espanyol. Encara que no d'una manera incontestable i amb molts problemes que resoldre per confirmar-ho. S'ha fet, i es fa, la comparança entre Barcelona i Milà. Entre el Principat i la Llombardia. Però també és pot fer la comparança entre València i Torí, entre el País Valencià i el Piemont. A Itàlia ningú nega la necessària cooperació entre el Piemont i la Llombardia. Ací, País Valencià i Principat no solament comparteixen un passat, una llengua i una cultura, també tenim, ara, al segle XXI, una estructura econòmica semblant i complementària: (1) preponderància d'una indústria petita i mitjana de caràcter familiar; (2) una estructura industrial basada en "clusters" (regions industrials) especialitzats i que permet competir amb les grans multinacionals; (3) un comerç interterritorial que suposa que el 50% de les compres de les indústries catalanes es fan al País Valencià i a l'inrevés; (4) una potència turística enorme, etc. També hi ha problemes comuns. Un d'ells, el dèficit històric que persisteix amb independència de qui governe a Madrid i/o al territori. Catalunya, el País Valencià i les Illes són els que menys inversió han rebut de l'Estat, almenys des de la dècada dels 80. Prova palpable i fefaent que l'Estat Espanyol no és neutral. Que és més Estat per a uns que per a altres. Ara, cambres de comerç, món empresarial i societat civil valencianes ja en parlen del dèficit d'una manera normal. S'ha pres consciència. I nosaltres estem orgullosos d'haver estat els primers que hem fet del problema un eix de campanya electoral. Però... el Partit Popular, com a representant que és del més radical nacional-catolicisme espanyol, una altra vegada està jugant contra els nostres interessos. És cert que reclama el 10,8% del pressupost estatal. Aquest percentatge, equivalent al pes demogràfic de la nostra població dintre del conjunt estatal, en aquests moments també és equivalent a la nostra aportació al PIB estatal i, per tant, a curt termini, no hi ha problema. Però.... i el futur? I vull recalcar que en economia el futur ja és dins de cinc anys. El futur que el PP ens ofereix és el de ser "Florida". Amb aquest model ja ens va bé un finançament indexat a població i una aliança amb Múrcia en temes com ara l'aigua. Però aquest model ens du a la perifèria del mon globalitzat i a la permanent competència amb els països de tecnologia mitjana i ma d'obra barata. I la nostra indústria? L'empresariat valencià, el de veritat, el productiu, no l'especulatiu, el que posa en marxa el cluster de la joguina, el del moble, el del tèxtil, el de la ceràmica i tants d'altres, necessita una altra cosa, necessita polítiques de reindustrialització intensiva, inversions en I+D+I i infraestructures, per tal de poder elevar el valor afegit de la producció i la competitivitat i poder estar en condicions d'igualtat amb les zones més desenvolupades d'Europa i el món. O... és que el cluster del moble del nord del País no te els mateixos problemes que el del sud del Principat? Què té a veure el cluster de la ceràmica que ha de competir amb la Llombardia italiana en qualitat i disseny i amb Mèxic, Brasil i la Xina amb la problemàtica econòmica de Múrcia? A Múrcia ja li va bé el finançament indexat a població, entre altres raons, perquè, com Andalusia, no té dèficit fiscal, ni actual ni històric, ambdues estan sobrefinançades. Estratègicament volen, i és legítim defensar-ho, no eixir perjudicades en la reforma del sistema de finançament que ens ve al damunt. El nostre problema amb l'aigua no és, ni molt menys, el de l'aigua dolça, que en tindrem per a tots i "per sempre" i de manera autònoma, sense transvasament. El nostre problema és amb l'aigua salada. Radica en si ens convertirem o no en la façana portuària europea receptora de mercaderies asiàtiques i entrem o no en competència amb els ports del nord d'Europa amb una gran tradició històrica de cooperació (Lliga Anseàtica) i per aconseguir-ho l'aliança cal que siga amb la resta del nord, amb el Principat. La foto que ens cal és la de Camps i Montilla en defensa del front comú portuari, la connexió d'infraestructures que ens connecte amb el nostre mercat natural europeu, que ens duga turistes, (perquè no?), però també homes de negoci europeus i permeta atracar als vaixells asiàtics. El nostre govern està obsessionat a negar que el nostres interessos estan lligats al nord, però és una batalla perduda. No és pot anar en contra de la lògica econòmica en un món capitalista globalitzat. Aquesta setmana ha aparegut la notícia que som exportadors de mà d'obra altament qualificada. Tothom s'ha espantat. Saben com és soluciona la fuga de cervells? Canviant el paradigma industrial. Anant cap al model "Califòrnia": alta tecnologia, inversions en I+D+I, d'investigació tecnològica i científica, investigació en biotecnologia i cèl·lules mares, etc. Molt lluny, tot açò, de convertir l'aigua en un problema fonamental, de Marina d’Or, de Terra Mítica, del golf, al menys en una primera fase. Els "cervells" no treballen en aquests sectors. Poden anar a divertir-se en vacances, però no hi treballen. Però... la contradicció està en que el que necessitem per a evitar exportar mà d'obra qualificada, importar mà d'obra destinada als treballs que els americans cataloguen com treballs 3D (dirty, difficult and dangerous, o siga, brut, difícil i perillós) i per elevar el nostre nivell de renda i benestar, quan es duga a terme, i cal dur-ho, incrementarà la nostra productivitat i aportació al PIB estatal. Aleshores ens trobarem amb un finançament que, indexat a la població, serà insuficient per poder mantenir la necessària proporció entre capital públic i capital privat. Aleshores, a qui cercarà el Sr. Camps per fer-se la foto? Cal canviar d'estratègia. Quan els empresaris, comerciants, exportadors i molts cervells, se'n adonen, seran els primers en abandonar-lo. Caldrà que vaja al carrer de Gènova a reclamar-los els serveis prestats. Perquè els únics que li donaran suport són els representants d'eixa Espanya que ens asfixia. Encara que sempre podrà defensar-se dient que el que va fer va ser aplicar la primera estrofa de l'himne regional: "para ofrendar nuevas glorias a España, nuestra región..." Per cert, sr. Camps, vostés mateixos ens acaben de definir com a "nacionalitat històrica"; no li sembla que allò de "nostra regió" no és pertinent i que li caldria un lifting? Celestí Gimeno i Broch, secretari de Política Econòmica d'Esquerra-País Valencià. Autor del llibre "L'espoli fiscal del País Valencià" |
enllaços a pàgines anteriors del sueca.biz i altres
| On estem ? | Formulari | Mapa web | sueca@sueca.biz | Qui som ? |
Sueca, Ribera Baixa, País Valencià, Europa.
