| per Vicent Partal dijous, 31 de gener
de 2008
València fora del mapa
Aquesta estupenda ministra de la cosa dels trens n'anunciava ahir
una que no sé si fa riure o plorar. La dona diu ara que hi haurà un TGV que unirà
directament Sevilla i Màlaga amb Barcelona, és a dir sense passar per Madrid. Quina
barra! Tota contenta, explica que, d'aquesta manera, coses i persones aniran de Sevilla a
Barcelona en cinc hores. Mentrestant la connexió València-Barcelona continuarà fora de
joc i València serà més lluny d'Europa que no Sevilla. Que aquest és el perill gros.
Ja fa temps que és evident que el mapa dels trens és un dels símbols més potents del
pensament del nacionalisme espanyol. Espanya es concep a si mateixa com l'àrea de Madrid
i una perifèria que pivota al seu voltant. Punt. Tots els trens ixen de Madrid o hi
entren i s'ha acabat. I Madrid és el centre de tot, per al qual tothom treballa. Per
tant, de Sevilla a Madrid, de València a Madrid, de Barcelona a Madrid, de Valladolid a
Madrid i d'on siga a Madrid. Ja és absurd que el TGV no passe de Barcelona cap amunt,
essent així que la primera idea del TGV era del nacionalisme català i de fer unió amb
Europa. I alhora, i més absurd encara, és que no hi haja la connexió natural i
econòmicament lògica que portaria el TGV de França a Perpinyà, Barcelona i València.
I això conforma el segon principi del nacionalisme espanyol. Primer de tot, que tothom
volti per Madrid. Segonament, i sobretot, que Barcelona i València no s'entenguen.
Passen els anys i l'absurd es perpetua i creix. Ara Barcelona és a punt d'unir-se amb
Madrid i València s'hi unirà després, una mica més tard. Amb Madrid totes dues. Però
no entre si. Podrem anar de Barcelona a Madrid i de València a Madrid, però no de
València a Barcelona. I per si l'absurd no fóra prou, aquesta ministra ve ahir i ens
anuncia que no podrem anar directes de València a Barcelona, però sí de Sevilla a
Barcelona.
La broma seria colossal, si no amagara una política de país (del seu) coherent, que és
la d'impedir que ens fem forts nosaltres amb la nostra unitat. Si cal i els convé, es pot
acceptar un tren que no passe per Madrid. Però no pot ser el València-Barcelona. Aquest
no, perquè l'aliança d'aquestes dues capitals fa tremolar Madrid. Per això s'ha fet
servir el blaverisme durant dècades, com una arma per a afeblir la relació entre els dos
caps i casals. Malgrat la denúncia de molts sobre els interessos que, en realitat,
defensaven els qui deien que defensaven la 'valencianía'. Però poques vegades la trampa
es veu tan clara com en aquesta dels trens i poques vegades com aquesta es pot afirmar,
sense el menor dubte, que el blaverisme és un perill greu per a tots els valencians.
Perquè el pla que anuncia la ministra ho és tot, excepte innocent.
Ja fa anys que es parla de la possibilitat de fer d'Andalusia una gran àrea logística
del sud d'Europa amb nous aeroports i un gran port a Algesires, que no obligaria els
vaixells asiàtics a desviar-se de la ruta de Gibraltar per a descarregar. Però aquest
projecte únicament té sentit amb una via que vaja, directa, cap al nord. I potser és
això que preparen. Potser la ministra posa les bases d'un 'bypass' enorme que deixaria
literalment València fora del mapa. D'Andalusia a Barcelona i cap a França sense passar
per València, que restaria aïllada de Barcelona, sobretot, però també d'Europa. Una
València que seria provinciana, empobrida i marginal, destinada a ser la platja, la
criada, de Madrid.
Aqueix és el pla i, si el porten a terme, el blaverisme haurà fet el seu paper
històric: el de ximple útil.
Vicent Partal director@vilaweb.cat |